La Psicologia humanista va sorgir al segele XX entre les dècades dels anys 40 i 50 i és una de les grans forces en la història de la Psicologia, concretament, és considerada la tercera gran força. Aquesta nova escola va sorgir com a interacció del conductisme i el psicoanàlisi que consideraven bases semblants encara que fossin dos teories posades. Aquest dos models excloien un conjunt de comportaments importants i innats, com l'altruisme o la realització personal. La Psicologia humanista preté posar de manifest els seus aspeces existencials, considerant-la com un tot, és a dir, d'una manera global, no com s'havia fet fins ara, que es reduia l'ésser humà ja fos en els seus aspectes negatius (psicoanàlisi) o en aquells que tans sols s'observen (conductisme). Per això mateix la Psicologia Humanista posa en rellevancia tot el que no és verbal, els estats emocionas, estats de conciència , etc.
Un dels teòrics humanistes més importants d'aquesta escola és Abraham Maslow. Juntament amb Carl Rogers varen defensar un model de persona amb una tendència innata a la realització, al coneixement amb un caire positiu. No obstant, per aquesta pràctica ens centrarem només en A.Maslow. Abans de tot, algunes de les obres més importants que podriem recalcar són "motivación y personalidad", "El hombre autorealizado" y "La personalidad creadora".
Així doncs Maslow parla de l'autorealització i parla de les necessitats: tot allò que si no és cobreix la persona mor o es posa malalta. També cal destacar el que ell anomena les falses necessitats o pseudonecessitats que són aquelles que no provoquen cap mal físic però que es confonen amb les necessitats bàsiques. Com bé estem veient el model de Maslow es basa en una classificació de les necessitats humanes (d'aquí el títol de la pràctica). Per això mateix trobem la famosa piràmide de Maslow:
Aquesta piràmide sol constar dels 5 ítems que es poden observar però també se'n poden trobar de més complexes i amb diferent orde. Així doncs, al primer pis trobem les necessitats necessàries per viure, entre el segon, el tercer i el quart, aproximadament, hi ha les necessitats psicològiques que consten del sentiment de sentir-se segur, sentir-se estimat i acceptat per els demés i sentir-se bé amb un mateix. I per últim trobem la necessitat més espiritual, l'autorealització, al qual molt poca gent hi arriba. A cada un d'aquets nivells se l'hi podria associar alguna patologia, però d'una manera ambigua. Per exemple, per la seguretat podriem trobar un trastorn d'ansietat o obsessió en el bloc 3, d'amor i pertinença. Pel que fa a l'últim pis també cal dir el que Maslow anomena com a experiències cimeres, que són aquells moments puntuals d'extrema felicitat on tot sembla que estigui bé i que tingui sentit. És clar que tothom té, de tant en tant, aquestes experiències i el fet de trobar un sentit a la vida i de maximitzar el nostre potencial, és a dir, de realitzar-se a un mateix, fa que s'arribi al pic màxim d'aquestes experiències.
A partir d'aquesta piràmide es va desenvolupar la teoria de la motivació. Per tal d'introduir-nos en aquesta teoria deixo citada la següent frase de Maslow: "Es cierto que el hombre vive solamente para el pan, cuando no hay pan. Pero ¿qué ocurre con los deseos del hombre cuando hay un montón de pan y cuando tiene la tripa llena crónicamente"
- Factors motivadors: els que determinen la satisfacció d'un mateix al realitzar alguna cosa.
- Factors higiènics: aquells que estàn relacionats amb el contexte en el qual es troba i el tracte que rep dins d'aquest contexte.
Així doncs la piràmide de Maslow queda de la següent manera:
Molts altres autors han desenvolupat les seves teories a partir de la piràmide de Maslow, Gregor, Taylor, etc.
Pràctica 6:
La pràctica gira al voltant d'aquells comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats. Podem distingir, doncs, entre:
- Comportaments constructius: són aquelles on s'assoleix un objectiu i en surt beneficiat aquell qui l'ha assolit i els demés.
- Comportaments destructius: són unidireccionals, és a dir, es pot assolir l'objectiu però algú en surt perjudicat.
- Comportaments fallits: no s'assoleix l'objectiu.
D'aquí que la teràpia humanista es centri en analitzar els comportaments o símptomes d'un trastorn per tal de donar eines constructives per tal de realitzar els seus objectius d'una manera favorable.
La pràctica consisteix en, de cada un dels 5 nivells de la piràmide de Maslow, buscar un exemple dels comportaments citats anteriorment. Aquest treball ha sigut realizat per la Paula Llorens, la Lourdes Manresa i la Vicky Guarinos.
1.Necessitats fisiològiques:
- Comportament constructiu: Preparar un àpat per a tothom de la familia.
- Comportament destructiu: Una mare que només es prepara el seu menjar i per als seus fills no.
- Comportament fallit: Té gana però per no engreixar-se busca altres alternatives que no la nudreixen, com ara bé veure molta aigua o mastegar xiclet.
- Comportament constructiu: Viure en un barri conflictiu i instal·lar una alarma de seguretat per tal de protegir tota la familia.
- Comportament destructiu: Un dels membres de la familia, per exempl el pare o la mare, marxa de casa i això perjudica psiíquicament i econòmicament als fills.
- Comportament fallit: Presentar una actitud agressiva i violenta a tots aquelles que et fan por o et donen inseguretat, com ara bé apallisar a algú.
- Comportament constructiu: Arribar a un lloc on ets nou (com ara bé , a la universitat el primer any) i ser sociable, intentar fer amics, ser generós, interessar.-se pels demés...
- Comportament destructiu: Fingir ser qui no ets per tal de caure bé als demés i donar més bona imatge.
- Comportament fallit: Fingir ser qui no ets i que la teva imatge no sigui benvinguda o acceptada i, per tant, no fas amics.
- Comportament constructiu: Una familia amb problemes que no present prou atenció al seu fill on el fill intenta ajudar per resoldre els problemes i es sent competent ja que més o menys surt bé i li presten més atenció.
- Comportament destructiu: El fill d'aquesta familia s'escapa de casa per cridar l'atenció i fer veure que es sent malament perquè no el fan cas.
- Comportament fallit: No s'afronten els problemes i el fill arriba a l'extrem de suicidar-se.
- Comportament constructiu: En la feina s'ha de fer un projecte nou i l'has realitzat molt bé amb la qual cosa t'ascendeixen.
- Comportament destructiu: La idea del teu projecte ha sigut d'un altre company i no comparteixes els mèrits, essent tu l'únic beneficiat.
- Comportament fallit: El cap fa rectificacions al teu projecte i et diu que no és prou bo i que t'ha sequivocat, sents com no has assolit l'objectiu de fer bé el projecte.
Conclusions:
Després d'aquesta pràctica m'he adonat que, si el punt culminant de la nostra existència és arribar a l'autorealizació, és molt difícil i, des del meu punt de vista, impossible. Penso que tothom, o gairebé tothom, en algunt moment de la seva vida s'ha sentit autorealizat, i no parlo només d'alguna experiència cimera, sinó una experiència més duradera: un dia, una setmana, un mes, potser anys i tot. No obstant, trobo que és impossible mantenir el nivell de l'autorealizació per a tota la vida ja que la vida dóna masses voltes, tot canvia inevitablement i el nostre punt de vista també canvia. Potser m'equivoco i sí que hi ha gent que ha conseguit mantenir-se sempre autorealitzat o, si més no, encara que en algún moment hagi caigut ha pugut tornar a aixecar-se i seguir en la mateixa línea d'abans. Si és així, m'agradaria conèixer algú així, perquè, per dir-ho d'alguna manera, si no ho veig no m'ho crec.
He trobat sobretot molt interessant la pràctica entorn dels comporaments orientats a satisfer les necessitats. Ja havia conegut abans la piràmide de Maslow, com molts altres, i he trobat molt més coherent els comportaments que es donen que no pas la piràmide en sí. Com es pot entreveure, personalment no sóc gaire seguidora d'en Maslow o, més ben dit, de la psicologia humanista en sí. No obstant m'agraden molltes de les qüestions que hi giren entorn, com ara bé la teoria de la motivació, que trobo també més coherent que la piràmide en sí. Quan parlo de si trobo més coherent o no, ho dic en el sentit que trobo injustificat la manera en que Maslow jerarquitza les necessitats, és a dir, per exemple, no trobo necessari sentir-se segur abans d'estimar algú, bé es pot donar que quan comença a estimar algú és quan es troba protegit.
Bàsicament no sóc gaire seguidora de la psicologia humanista perquè molt poques vegades he vist a algú que vagi cap al camí de l'autorealització i del coneixement i que tingui uns comporament innats que són "bons". Si més penso que gairebé tothom va pel seu propi camí sense preocupar-se dels demés, i molt menys si aquests "demés" no són pròxims. Però bé, hi ha molts punts de vista diferents i aquest és, sens dubte, un dels més optimistes i atractius que hi ha.
Molt bona feina de nou, Vicky!
ResponderEliminar