FREUD: "LA PASIÓN SECRETA" i la sexualitat

Títol: "Freud, la pasión secreta".

Direcció: John Huston.

Guió: Charles Kaufmann, Wolfgang Reinhardt y John Huston.
Intérpretes: Montgomery Clift, Susannah York, Larry Parks, Susan Kohner, Eileen Herlie, Fernand Ledoux, Eric Portman y David McCallum.
Any: 1962.
Duració: 139 minuts.

Sinopsis: Es tracta d'una pel·lícula biogràfica que narra la vida científica de S. Freud (1856-1939) a partir de l'any 1885. Primerament podem observar el rebuig dels seus companys per la posició de Meynert, que diu que només és malaltia allò que orgànicament es pot demostrar, no com les histèries. Però Freud no es dóna per vençut i se'n va amb Charcot, on observa la hipnosis i comença a desenvolupar la catàrsi juntament amb l'ajuda de Breuer. Una de les pacients que cal destacar es Cecily, qui sembla enamorar-se de Breuer i qui ens mostra un clar exemple i motivació per a Freud per desenvolupar la seva teràpia. Així doncs, un cop que sembla que Cecily és curada Freud torna a Viena a expossar els seus avanços. No obstant, continua sent criticat i Breuer renega de les idees Freudianes. Finalment podem veure com Freud pateix una crisi, sobretot quan va al cementiri on el seu pare està enterrat. És aleshores quan es comença a donar conta de la dimensió del psiquisme, al adonar-se'n que el que la ment "diu" i el que és la realitat són diferents. La pel·lícula, finalment, acaba d'una manera extranya ja que, encara que socialment fracasa el protagonista, Freud, troba el seu propi triomf. 

INTRODUCCIÓ: 

Després de veure la pel·lícula citada, el professor Ernets Luz ens ha demanat que escollíssim un tema que ens hagués cridat l'atenció i el desenvolupéssim. Per tal de fer això he girat entorn un personatge que m'ha cridat molt l'atenció, en Meynert. Meyenert, gran defensor del positivisme de Van Helmozt, es nega a reconèixer la histèria com a malaltia ja que no es pot trobar cap indici orgànic de les paràlisis que les pacients patien. Encara i així ell mateix és víctima d'aquesta malaltia i es veu patint nombrosos símptomes característics de la histèria. No és fins ben tard que reconeix al mismísim Freud el que durant tants anys ell mateix ha negat.  

I jo em pregunto: per què? ¿Com pot ser que negui la malaltia quan ell mateix la pateix? Al principi volia fer la pràctica entorn els dos mecanismes de defensa que semblen explicar aquesta situació: la negació i la repressió. Però la pregunta continuava sense respondre'm. Sí, sembla bastant clar que Meynert es reprimeix i es nega a sí mateix  però, per què ho fa? Com respondria Freud a aquesta pregunta? Tenint en compte el que s'observa a la pel·lícula i les teories que es desenvolupen m'atreveixo a dir que Freud respondria amb la teoria psicosexual ja que, pel que observa, sembla ser que totes les histèries estan provocades per una repressió de caire sexual. Per aquesta raó la pràctica següent farà un breu repàs a la sexualitat, què és i què ha sigut; al líbido, a la teoria psicosexual de Freud i, finalment, tot el que ha representat. 

PRÀCTICA 5:

La sexualitat: Per començar farem un breu resum sobre què és la sexualitat i quins punts de vista se n'ha tingut d'ella al llarg de la història. La sexualitat es pot definir com a un conjunt de condicions anatòmiques, fisiològiques i psíquiques que caracteritzen cada sexe (home o dona) i ha evolucionat conjuntament amb la mentalitat de l'ésser humà. Adjunto el link d'on he extret gaire bé tota la informació:
http://www.sexologia.com/index.asp?pagina=http://www.sexologia.com/articulos/culturas/lasexualidadenlahistoria.htm
El primer punt de vista sobre el sexe que va perdurar durant segles i es podria dir que va començar a l'edat prehistòrica fou el pensar que la sexualitat només era de caràcter instintiu per a la procreació i, per tant, qualsevol forma de sexe (com ara bé la homosexualitat) que no comportés un fi reproductor no era ben considerada. També va ser un tema molt controlat per la religió. Primerament, en les cultures heléniques i llatines el acte sexual era considerat una manifestació i es feien nombroses orgies dedicades a Déus, com a Dionisio (divinitat masculina). En aquests rituals s'oferia un regal als Déus per tal que ells els hi fessin algun favor. Algunes de les costums més impressionants d'aquesta època són: la prostitució sagrada, originari a Àsia, i que la dona verge havia d'oferir la seva virginitat a la Deessa Venus a través de la unió amb algun sacerdot. Amb el temps aquesta creença va esfumar-se i la religió va prendre un altre caire, molt més controlador i manipulador, amb la sexualitat.

La religió jueva va ser una de les primeres en reprimir la sexualitat, particularment a les dones que eren considerades simples objectes sexuals. El cristianisme també va canviar la seva visió sota les seves predicacions d'amor als semblants, però al final es va convertir en una força repressiva i va difondre la creença que el sexe és quelcom impur i despreciable durant molts anys. El islamisme és una de les religions que reprimeixen la sexualitat amb més força i desconsideració contra les dones. No obstant,en Orient no succeïa el mateix. La societat va buscar el desenvolupament sobre el sexe, per això podem trobar els famosos llibres eròtics hindús, com el Kama Sutra. La seva sexualitat, però, no va triomfar ja que es tenia, i es continua tenint, una dura repressió contra la dona.

L'inici del segle XX va comportar un important moviment feminista que va sentar les bases per a la igualtat entre sexes amb la qual cosa la seva sexualitat va començar a donar-se a conèixer. Així, a poc a poc, els tabús imposats van començar a desaparèixer. En aquest mateix segle, el psicòleg Sigmund Freud va desenvolupar les seves teories sobre la sexualitat humana. Aquestes van causar un gran escàndol, sobretot per la errònia interpretació de la seva manera d'explicar-ho. Encara que en un principi les seves teories es van considerar obscenes va ser gràcies a elles que es va donar una veritable revolució sexual on, tant homes com dones, començaren e entendre la seva sexualitat.

Després d'això va néixer la sexologia a mans dels doctors W.H Masters, V.Jonson, Alfred Kinsey, etc. Els seus estudis apareixen entre la dècada dels 30 i dels 80. En la dècada dels 60 moviments juvenils van portar la sexualitat a considerar-se com una qualitat única dels humans, encara que avui en dia hi ha estudis que demostren que els animals presenten també una sexualitat que no és només de caire instintiu. Va ser durant aquesta època que es va introduir l'educació sexual a les escoles d'occident. Avui dia, la sexualitat és cada vegada més plena i necessària.

Sigmund Freud:  En el camp de la sexualitat destaca per ser un dels primers que li atorga importància com a determinant de les conductes humanes. Per a ell, les relacions sexuals són naturals i la seva repressió és el que provoca trastorns en la personalitat. Això ho explica amb el seu model de la ment (no entrarem en detalls de si és el primer o el segon model) on la ment té energia que circula constantment i si aquesta queda bloquejada s'hi esdevé un trastorn. Per això mateix el que més l'interessava era el desig sexual que formava l'energia. És per aquesta raó que va descriure el libido, que es refereix a l'energia vital, a una espècie de fluid que sorgeix de les zones erògenes, i que es canalitza d'una manera o altre. Per tant, libido es troba estretament determinat per les pulsions, que són aquelles "conductes" que guien el comportament i desig sexual cap a un fi. Hem de diferenciar entre dos pulsions complementaries entre elles:
- Pulsions d'Eros o d'amor: són aquelles de caire instintiu, relacionades amb la supervivència i reproducció.









- Pulsions de Thanatos o de mort: relacionades amb l'agressivitat o bé la desaparició de la tensió provocades pel desig i la necessitat.


 També es parla de que la sexualitat no és única i exclusiva dels adults, sinó que s'identifiquen formes de plaer des de la infantesa ja que segons Freud tenim una atracció innata cap al plaer que proporciona la satisfacció de les nostres necessitats.





Les pulsions infantils: Fases del desenvolupament psicosexual     "Al principio de placer le sobreviene el principio de realidad". (Sigmund Freud)

• Fase oral (2 anys de vida): el nen descobreix el món a través de la boca i sent plaer. El JO que comença a construir-se gràcies al libido comprèn molt vagament la existència del món exterior. 
• Fase sàdica anal (2-3 anys): el nen es fa conscient d'aquesta part del seu cos i comença a controlar els esfínters. Segons la educació els hi dona un valor més positiu o negatiu. S'observa que el JO està constituit i que existeix un món exterior que provoca plaer o desplaer.
• Fase fàlica (3-6 anys): es descobreixen els genitals i la diferència entre sexes. És en aquesta fase on s'hi esdevé el famós complexe d'Edip o d'Electra.
• Fase de latència (6-7 anys): les qüestions sobre sexe adopten un caire negatiu i vergonyós ja que se n'adona que no són de bona educació. La sublimació, que és la modificació o canalització  del desig original per un altre és el fi més important d'aquesta fase.  
• Fase genital: Satisfacció plena sense trabes. A la pubertat reapareix el interès per al sexualitat i aquesta s'orienta. Es busca un nou objecte sexual o parella afectiva i està relacionat amb la fase fàlica. 

CONCLUSIÓ:


Abans de tot, vull dir que quan vaig començar a buscar informació sobre la història de la sexualitat no em pensava que Freud hi aparegués, almenys no amb gaire rellevància. No obstant, m'he trobat que  totes les pàgines hi feien referència i li donaven importància, cosa que m'ha cridat l'atenció ja que em pensava que Freud era conegut sobretot per la psicoanàlisi, però que respecte a la sexualitat només havia sigut criticat o malinterpretat i que per això no apareixeria amb tanta força en aquest tema.


Referent al personatge de la pel·lícula que em va cridar l'atenció, Meynert, per tal d'explicar la seva histèria només podem arribar a la conclusió que deu haver patit repressió sexual, que s'ha quedat estancat (fixació) en alguna fase psicosexual o bé que ha experimentat algun fet traumàtic, encara que són tot especulacions. Pel que fa a la seva conducta, com ja s'ha dit a la introducció, és clar que fa servir mecanismes de defensa, sobretot el de la negació, per tal de continuar fidel als seus ideals. Crec que aquest fet contribueix també a que es manifesti la histèria ja que no deixa de ser una repressió.

Trobo que la sexualitat és un tema que, encara que avui dia es digui que està molt menys reprimida, continua essent injusta, sobretot pel que fa a les influències que rebem dels tòpics entre la sexualitat d'homes i dones que ja ens fan actuar de manera diferent o bé reprimir-nos. He trobat sobretot interessant el fet que la religió, abans de fer de la sexualitat una arma de manipulació (almenys des del meu punt de vista), fes de l'acte sexual un acte de regal pels Déus, ja que aquest punt de vista dóna al sexe un caire diví que crec que val molt la pena. L'únic punt dèbil que té és que es fes amb la intenció de rebre un favor a canvi i es tregués importància al fet que el sexe és un acte normal, que vist des d'aquesta perspectiva no deixa de ser una qualitat més proporcionada pels Déus.


Finalment, dir que m'ha agradat fer aquesta pràctica d'aquesta manera tan lliure ja que m'he pogut centrar en allò que m'interessa i realitzar-la al meu gust.