DISTORSIONS COGNITIVES

Introducció: Primer de tot hem fet un repàs dels corrents vistos fins ara: 

-W.Wundt amb l'inici de la psicologia al 1879: Estructuralisme, cóm s'estructura la ment? Quins són els seus continguts?

- W.James: Funcionalisme, cóm funciona la ment?

- J.Watson: Conductisme, estudia comportaments observables.

                  - I.Pavlov: condicionament clàssic, E---->R

                  - Skinner: condicionament operant, E---->R ----> C

Així, finalment hem arribat al cognitivisme, amb el qual es realitzarà la pràctica. El cognitivisme surgeix a mà de A.Ellis i A.T.Beck a la dècada dels 50 i 60 i es defineix com una aproximació al entendiment humà o bé com a un procés independent de decodificació dels significats que condueixen a l'adquisició de coneixements a llarg termini i el desenvolupament de estratèges que facilitin la lllibertat del pensament. Té dos components: per una banda és metodològicament científic, amb l'ús d'experiments, mesures, estadístiques... I per l'altre banda la creença que el procés cognitiu està format per representacions o esquemes mentals. 

Així doncs, l'objecte d'estudi de la psicologia és ampliat ja que l'esquema del condicionament és fa més complex, tal i com es mostra en la imatge següent:

Afegint d'aquesta manera els conceptes "pensar" i "sentir". S'explica que, abans de la resposta, hi ha una espècie de filtre: l’organisme. Per tant, el mateix estímul no és sempre processat de la mateixa manera ja que no tots els organismes són iguals. Cal dir, doncs, què és la cognició. Aquest concepte fa referència a la facultat que tenen els ésser humans de processar la informació, per tant, és la mediadora entre els estímuls i les respotes. 


Avui dia aquest és el corrent més predominant per la majoria dels psicòlegs. La seva teràpia es basa en considerar que les persones no sóm simples receptors, sinó que, com veiem en l'esquema, contribuim activament en la nostra pròpia realitat. Le persones, a més, són capaces d'accedir als seus processos cognitius i la modificació dels seus esquemes és també possible. 


Volia adjuntar un vídeo extret de Daylmotion per acabar de completar la informació donada. Tanmateix, un cop pujat vaig veure com el audio no es sentia gens bé i encara que he intentat arreclar-ho no ho he aconseguit. Per això deixo aquí els links: 


http://www.dailymotion.com/video/x8e3ue_psicologia-cognitiva_school (aquest dóna una bona definició de què és el cognitivisme i com s'utilitza avui dia).

http://www.dailymotion.com/video/x8e3r7_esquemas-mentales-psicologia-cognit_school (aquest és el que més recomano ja que dóna exemples simples i entenedors sobre els esquemes mentals. Recomano sobretot els primers exemples, fins al minut 4 aprox).

Pràctica 3: La pràctica gira entorn les distorsions cognitives. Aquestes es defineixen com aquells pensaments que tenen una conseqüència negativa en la conducta de les persones. És a dir, fan servir esquemes equivocats que interpreten els fets de manera perjudicial. Poden provocar: alteracions emocionals, conflictes en les relacions amb als altres (per exemple: el racisme, com un dels exemples que es poden veure en el vídeo), forma de veure la vida (per exemple: ser pesimista). 

Els tipus de distorsions cognitives varen ser classificades per Ellis. Podem trobar-les en el manual de trastorns dels psicòlegs DSM4-R (versió americanca) o el CIE-10 (versió eurpoea). 

En aquesta pràctica, realitzada amb la Roser Pèrez i la Marta Gironeya, varem buscar dos exemples per a cada un dels tipus de distorsions següents:

1- Generalització excessiva: Exageració de cassos aïllats.

     - Suspenc un examen, per tant, els suspendrè tots, no em podrè treure la carrera.

     - La meva amiga arriba tard quan quedem, tothom arriba tard, mai arribarà ningú puntual. 

2- Abstracció selectiva: Enfocar només un aspecte de tot un esdeveniment.

     - Faig una exposició oral i m'entrebanco en una paraula. Em penso, doncs, que ja he fet tota l'exposició malament.

     - Li pregunto una cosa al professor i em contesta malament, és un borde, segur que li caic malament, per tant, no és bona persona. 

3- Polarització o pensament tot o res: Interpretar en termes absoluts, tot és blanc o negre.

     - La meva amiga m'explica una mentida. Tothom és un mentider. 

     - Actualment no tinc parella. Mai tindré parella, sempre estaré sol. 

4- Desqualificació d'allò positiu: Desestimar coses positives.

     - L'examen m'ha anat molt bé però ho atribueixo a que ha sigut sort, encara que he estudiat durant dos setmanes. 

     - Em fan una abraçada, m'agrada però penso que segur que només ho fa perquè vol alguna cosa, em fa la pilota. 

5- Lectura del pensament:  Pressuposar les intencions.

      - Em fa vergonya plorar perquè crec que es pensaran que sóc dèbil.

      - No vaig a sopar amb les amigues perquè segur que no em volen, no els hi caic prou bé. 

6- Endivinar el futur: Profetitzar resultats.

     - Segur que si li demano a ma mare d'anar al centre comercial em dirà que no. 

     - No li demano diners al meu company de classe perquè no tindrà els diners. 

7- Magnificació i minimització: Sobreestimar o subestimar fets. 

      - M'agradaria treballar en una discoteca però no llenço el currículum perquè és un lloc massa guai, massa popular i jo no valc prou. 

     - He conegut un bon noi però no voldrà tornar a quedar amb mi perquè ell és molt culte, té molt bona professió, bon poder adquisitiu i, en canvi, jo soc filla de pagessos i només tinc els estudis bàsics i, a més a més, actualment no tinc feina. 

8- Raonament emocional: Argumentar sense lògica bassant-se en els sentiments. 

     - M'aixeco trista, tot el dia m'anirà malament. 

     - Ahir vaig quedar amb una amiga i li vaig dir que estava malament i li vaig explicar un problema. Avui quan l'he trucat no m'ha agafat el telèfon, segurament perquè estic trista i no vol sentir-me. 

9- Etiquetar erròneament: Assignar adjectius subjectivament, sense fonaments. 

     - Porta roba de marca, Lacoste, Dolce&Gavanna..., segur que té molts diners, és un pijo. 

     - La meva pacient m'ha dit que avui no ha dinat, segur que pateix un trastorn alimetari. 

10- Autoinculpació: Fer-se culpable sense fonaments. 

     - Fem un treball en grup, hem suspés. És culpa meva perquè la meva part no estava bé. 

     - Els meus pares s'han divorciat perquè hem porto malament (sóc un nen petit). 

11- Personalització:Assumir causes sense cap tipus d'objectivitat. 

     - El tren sempre arriba tard, però el dia que jo arribo tard el tren arriba puntual i el perdo. 

     - Tinc un accident de cotxe perquè l'altre va ebri, m'ha atropellat. No obstant, és culpa meva perquè no he mirat abans de passar.

12- Imperatiu categòric: Impossar-se, exigir-se més del compte. 

     - M'haig de treure la carrera amb mínim un nou perquè sinó sóc un fracassat. 

     - No hauria d'haver sortit perquè la nit ha sigut un desastre. 

Conclusió: Finalment, un cop realitzada la pràctica, m'he adonat compta com tothom, en més d'una ocasió, presenta algun tipus de distorsió cognitiva. Personalment, admeteixo presentar conductes i pensaments d'aquest tipus més d'un cop al dia. Per això mateix crec que hem de tenir clar quin és el "límit" (encara que sigui un límit molt indefinit) en que aquestes distorsions causen un veritable problema.  També, per aquest motiu, aquesta és la pràctica que, de moment, m'ha cridat més l'atenció, ja que la vivim dia a dia i m'h fet reflexionar al voltant de la importància que tenen aquests pensaments.

Crec, a més, que aquesta pràctica deixa entreveure com el cognitivisme no és precissament tant "objectiu". Amb això em refereixo a que té en compte un nou element molt subjectiu: l'organisme, els seus pensaments i creences. Trobo molt important aquest canvi de prespectiva en la psicologia, sobretot comparant-la amb el conductisme, que només tenia en compte els comportaments observables, ja que integra tots els elements necessaris per a una bona comprensió de l'objecte d'estudi més complex que hi ha: l'ésser humà.