Dessensibilització sistemàtica

Introducció: En la segona classe amb l'Ernest Luz hem fet tot un recorregut d'alguns dels corrents psicològics més importants, com ara bé el funcionalisme. No obstant, la pràctica realitzada es basa en el conductisme, que sorgeix a finals del segle XIX i a principis del segle XX i que va trencar amb la definició de la psicologia, proposant-la com una ciència objectiva que estudia el comportament observable, i no els continguts mentals. 

El conductisme fou originat per J.watson, encara que té com antecedent a I.Pavlov, qui definí el condicionament clàssic. Aquest es basava en que les reaccions naturals són incondicionades i va realitzar els seus experiments amb gossos, veient així l'associació d'estímuls.

E i -----> R i                                    [ Estímul incondicionat --> Respostaincondicionada

  |                                                        Estímul condicionat --> Resposta condicionada ]

Ec -----> R c

Aquest esquema que representa el condicionament clàssic s'entén clarament amb l'experiment que va realitzar Watson amb un nen. El nen era exposat a un conill blanc (Ec) de manera que, quan el nen s'aproximava, presentava un soroll estrident (Ei) que el feia espantar (Ri - Rc). Així doncs el subjecte va desenvolupar una fòbia envers els conills blancs.

                                           

No hem d'oblidar, però, a un dels autors més importants del conductisme: B.F.Skinner, qui feu el condicionament operant. En contraposició amb el condicionament clàssic, aquest estudiava, bàsciament, la conducta voluntaria. És a dir, va introduir una nova variable, la conseqüència:

                                                                                                     E --> R --> C 

En funció de la conseqüència Skinner va dissenyar una serie de programes de reforçament. El seu experiment més conegut es basa en la caixa de Skinner, on un colom va ser sotmés a aquests programes. Cal dir, que aquest conductisme fou el més radical i semblava explicar a l'ésser humà com si fos una màquina. Encara i així, aquest corrent continua a les nostres vides quotidianes sense voler-ho, com és en l'educació o la publicitat. 

Pràctica 2: La pràctica realitzada es basa en l'estudi realitzat per Mary Cover Jones sobre les fòbies, qui, en paraules tosques, deia que les fòbies són apreses i, per tant, es poden desaprendre. Per una definició més rigurosa de la dessensibilització sistemàtica podem dir que es tracta d'un mètode psicoterapèutic en el qual l'aproximació progressiva, repetitiva i relaxada del subjecte al contexte que provoca la fòbia provoca que la por, de mica en mica, desaparegui. 

Així doncs, la nostra pràctica intenta dissenyar amb deu passos com hauria de ser una dessensibilització sistemàtica. Per això hem pugut escollir entre dues situacions. El nostre grup ha escollit la següent: Una nena que un dia, a l'hora del pati, li pica una abella i des d'aleshores té por a les abelles i no vol surtir al pati a jugar amb els companys. 

Aquests són els 10 passos que hem proposat. La pràctica l'hem realitzada l'Agnès Hesse, la Esther Martell i jo, Victòria Guarinos.

10 passos de reflexió entorn a la pràctica:


1) Observació de la situació (des de l'aula amb les finestres tancades).
2) Observació de l'estímul (abella): bibliografia, imatges, algun petit documental per a alumnes de la seva edat, etc.
3) Mantenir-se a l'entrada de l'escola que fa annexe amb el pati.
4) Integrar-se en el medi exterior (pati), des d'una situació resguardada.
5) Tècnica de relaxació: joc estàtic amb els companys
6) Habituació de la zona on trobem l'estímul; paràmetres, entorn, on hi ha el rusc, perímetre per no invadir la zona on l'estímul sol estar concentrat...

7) Joc dinàmic, passeig continu.
8) Passeig tranquil continu.
9) Passeig tranquil pausat, fent breus parades, per contemplar l'entorn.
10) Ús a la pràctica de les pautes adquirides (normalització davant l'estímul).

Conclusió: Personalment, trobo que és important recalcar la gran influencia que hem rebut i que continuem rebent del conductisme, tant pel que fa el condicionament clàssic com pel condicionament operant. En la nostra educació clarament continuem fent servir els programes de reforçament de Skinner i, pel que he vist a  la pràctiques,  les nostres fòbies poden esdevindre d'un condicionament clàssic, és a dir, per exemple, per reaccions que hem vist dels adults quan erem petits i que ens han fet fer un gra massa d'un fet simple i quotidià. Clar que això no vol dir que no tinguem por innates, així com tenim moltes altres coses innates no crec que la por sigui una excepció, però si m'he fixat que és clar que no totes són innates, sinó gairebé tothom tindria les mateixes pors. 

En definitiva, vull dir que aquesta pràctica m'ha semblat interessant per poder veure com el conductisme ens condiciona i per establir les bases sobre què és la dessensibilització sistemàtica. No obstant, és una pràctica doxa ja que només hem pugut realitzar deu passos i, per tant, ha sigut tot molt general i només hem pugut apreciar el procediment a seguir. Recalco, a més, que per fer "desaprendre" una fòbia s'ha de ser molt més meticulós, perseverant i tenir una bona voluntat.

           Altres aportacions: Durant la classe, no sé ben bé en quin moment, el professor va anomenar una pel·lícula que deia que era interessant de veure: Lejos del cielo (2002; Todd Haynes). 

La pel·lícula narra la història d'una familia anglesa situada a la decàda dels 50-70 anys aproximadament. La dona d'aquesta familia (mare de dos fills) és amable i considerada amb tothom.Un dels primers problemes que se li presenten és quan descobreix que el seu home es homosexual. Aquest va a terapia i intenta "curar-se". El segon gran problema és que, per culpa de la seva solidaritat, acaba sent mal vista per parlar amb un home de color. 
La sinopsis de la pel·lícula es pot resumir en tres punts importants que toquen de ple el que hem comentat ja a classes anteriors: 

- El què és anomenat patologia segons la societat: es veu clarament com la homosexualitat era considerada una patologia. 
- Les creences entorn la frenologia i els estudis de Galton (i campana de Gauss): es mostra com els individus de color eren considerats inferiors.
- El condicionament clàssic: com aquestes creences injustificades es transmeten de pares a fills a travès d'un condicionament clàssic. 

Vull recalcar, sobretot, una escena on es veu clarament com el condicionament clàssic fa "aprendre fòbies". Hi ha un moment en que la parella són de viatge i un nen de color s'intenta ficar a la piscina. Ràpidament el pare el treu fora. El nen amb prou feines ha pogut tocar l'aigua, no obstant, tothom que hi havia a la piscina surt immediatament, com si poguessin encomanar-se d'alguna malaltia estranya i horrible. Per què això és condicionament clàssic? Bé, tal i com hem pogut observar les pròpies reaccions dels adults ens fan "aprendre" condcutes, per tant, l'aversió dels adults cap als éssers humans de color provoca que els nens també acabin desenvolupant aquesta conducta. Ho intentaré resumir en un esquema semblant a l'anterior:

 Ei (creença) ----> Ri (surtir de l'aigua-por/menyspreu)

  |

Ec (persona de color) ---> Rc (surtir de l'aigua-por/menyspreu)

Finalment, agrair al professor que ens sugerís una pel·lícula tant interessant ja que, personalment, m'encanten aquest tipus de pel·lícules i animo i recomano a tothom a veure-la, val la pena i és fàcil de trobar a internet.