DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ:

Seguint amb la mateixa línea que la pràctica anterior continuem bassant-nos en l'enfocament sistèmic. Abans de tot, un petit resum dels punts més importants d'aquest:

          - Persona en conjunt, formant part de xarxes complexes de relacions que determinen el comportament humà. 

          - La persona afectada no té la culpa, les dificultats est troben entre les persones, en les seves relacions: saludables o insaludables. 

          - Causalitat circular: tot és causa i conseqüència alhora. Gran complexitat, no és pot determinar la causa, però tampoc cal conèixer-la per poder intervenir. 

          - Iatrogènia: possibles efectes perjudicials de la intervenció del psicòleg ja que intervé en el sistema.

Avui ens centrarem en un dels elements del enfocament sistèmic més coneguts: la teràpia familiar estructural. El seu creador fou Salvador Minuchin que, juntament amb d'altres, a mitjans del S-XX va començar a considerar que aquest enfocament era molt útil per tractar a  les famílies. Per a ell els grups i les famílies tenen una estructura, és a dir, el grup d'individus que formen el conjunt de relacions entre ells tenen, ja siguin favorables o desfavorables, tenen la seva estructura. Es trenca així amb les famílies desestructurades i es canvia a families amb una estructura no estàndard o perjudicial. 

No obstant, Minuchin fa referència a uns conceptes molt important que es troben presents en qualsevol familia:     Jerarquía ---> Poder ---> Responsabilitat

És a dir, en un sistema familiar existeixen diferents nivells de responsabilitat, ja que, per exemple, els fills no poden tenir el mateix grau de responsabilitat que els pares. Vinculat a això, els fills tampoc poden tenir el mateix poder, i tampoc la mateixa autoritat. És quan es capgira aquest orde jeràrquic que hi poden aparèixer símptomes de malestar i, per tant, cal una gestió del poder per mantenir la jerarquia. Cal dir, però, que poder i autoritat no són equivalents. El poder es pot concedir o bé treure, al igual que en una feina ens poden donar un ascens o ens poden despedir. Però l'autoritat és un element més complex que un mateix s'ha de guanyar. Per això mateix pot ser que algú tingui molt de poder però que ningú li faci cas perquè no s'ha guanyat el respecte, i per tant, no s'ha guanyat l'autoritat necessària per excercir el seu poder.

Per tal de conèixer una mica més a aquest personatge tant destacat dins de l'enfocament sistèmic dir que Salvador Minuchin va néixer al 1946 a Argentina, en una família d'immigrants i va estudiar Medicina. Va ser durant els anys 60 que va començar a interessar-se en els psicoterapeutes i, concretament, en les teràpies familiars. Aleshores va estudiar també Pediatria i Psiquiatría en Pennsylvania. Juntament amb Jay Haley, un dels altres autors que ara tractarem, i d'altres com Montalvo i Rosman va desenvolupar un programa per tractar a les famílies. Actualment viu a Boston.Una de les seves obres més destacades és "Técnicas de terapia familiar"

Aquests fragments són alguns dels que més m'han agradat d'una entrevista feta a Minuchin. Deixo l'enllaç perquè pugeu llegir-la vosaltres mateixos: 

entrevista a Minuchin

"Salvador Minuchin: Creo que yo estoy mucho más interesado en la exploración del conflicto que muchos terapeutas de hoy en día. Mi terapia se originó en la terapia activa de los sesenta con todo su optimismo y energía, experimentalismo, creatividad y candidez. Traigo el drama familiar dentro del consultorio. Aliento a los miembros para que interactúen directamente entre sí con la creencia de que la familia es la arena sobre la que la gente puede expresarse a sí misma en toda su complejidad. Entonces, la interacción familiar, con todo su potencial para ambos, destrucción y cuidado, continúa ocupando el escenario central en mi práctica."

"SM: Creo que estamos continuamente reacomodando nuestro pasado. Algunos terapeutas como Milton Erickson, algunas veces introducían deliberadamente por medio de la hipnosis viejos recuerdos que realmente nunca ocurrieron. Pero aún fuera de la terapia eso sucede automáticamente todo el tiempo"

"SM: Como ciudadanos de esta sociedad pesimista, los terapeutas han perdido su optimismo y sólo poseen unas pocas expectativas de cambios efectivos."

Aquesta teràpia ofereix una nova eina molt utilitzada entre els seguidors d'aquest enfocament: el diagrama sistèmic. El diagrama sistèmic és una eina gràfica que permet representar el funcionament d'un sistema. Cal d'estacar aquí el que Minuchin denomina com a fronteres. Les fronteres són les decisions o, més ben dit, lcom és l'àmbit en que s'han de prendre. N'hi ha d'individuals o d'altres que pertanyen a tota la família. En podem trobar:

• Rígides: no admeten comunicació entre els integrants del sistema i es pren la decisió sense tenir en compte els demés. 
• Laxe: tot al contrari que la rígida. Hi ha constants invasions en l'autoritat i la decisió abdica pels demés. Això passa per no saber gestionar la cuota de poder que té cadascú. 
• Flexible: permet la comunicació fluida entre els integrants i es pren la decisió amb autoritat però tenint en compte els demés. 

Sobre Jay Haley és important destacar que introdueix un element evolutiu natural dient que les famílies tenen una evolució natural. Si hi ha un bloqueig a la seva evolució apareixen símptomes. És a dir, a mesura que els fills creixen, per exemple, segons la seva maduresa se'ls hi concedeix més poder. 

Bowen, un altre personatge destacat, parla de individuació que significa esdevenir una persona autònoma i independent, amb un tipus de relació diferent del que tenia al passat. És a dir, defensa que tothom, en una família, aspira a guanyar-se la seva independència i autoritat.

Pràctica 9:

La pràctica consisteix en fer servir dues eines comuns d'aquest sistema. Una d'elles ja l'hem anomenada anteriorment: el diagrama sistèmic que respon a la pregunta, com funciona el sistema? Aquesta imatge mostra la llegenda d'aquest: 

 

I la següent imatge mostra  l'altre eina gràfica que es fa servir: el genograma, que respon a la pregunta, qui forma part del sistema? És a dir, és un mitja gràfic que descriu la estructura del sistema.

La pràctica realitzada amb la Marta Gironella consisteix en fer dues situacions amb cada un d'aquest mitjans. 

GENOGRAMA:

 

DIAGRAMA:

CONLUSIÓ:

És interessant la nova perspectiva que aporta Minuchin a les famílies dient que no existeixen famílies desestructurades, sinó famílies on la jerarquia i atorgament de poder i responsabilitats no està ben distribuït. Estic d'acord amb aquesta perspectiva. És ben sabut que quan un fill ha de prendre les responsabilitats de la mare o del pare aquest pot patir depressió, o massa ansietat, per haver de carregar amb una tasca que no li pertoca a edat primerenca. Respecte a la entrevista que he nomenat abans, em va agradar molt la opinió de Minuchin sobre que visquem encallats en el passat, en busca d'explicacions que no curaran el problema.És ben bé que fa referència a la causalitat circular que defensa que la causa no cal trobar-la per intervenir en el conflicte i que, a més, és molt difícil o gairebé impossible determinar la causa exacta.

Penso que és molt important la teràpia que fa ja que afavoreix tota la interacció i comunicació que, en una família amb problemes, sempre evita per por a fer mal o a que et facin mal. Inclús en l'amistat i l'amor ens callem moltes vegades coses per no fer mal als altres, o per por que a l'altre s'enfadi amb tu, o per por a trencar el fil d'esperança que queda que continua mantenint-vos units. Però al cap hi ha la fi, si el conflicte hi és, acabarà manifestant-se d'alguna manera.

Respecte la pràctica realitzada vull dir que ha sigut divertida, ja que ha sigut com escriure un drama excèntric d'aquests típics que fan a les series sud-americanes i d'altres. No obstant, és molt trist pensar que tot això és real, que la situació que hem pogut descriure a través del diagrama o genograma pot estar passant de debò i que existeixen situacions encara molt més complexes i difícils.