DISTORSIONS COGNITIVES

Introducció: Primer de tot hem fet un repàs dels corrents vistos fins ara: 

-W.Wundt amb l'inici de la psicologia al 1879: Estructuralisme, cóm s'estructura la ment? Quins són els seus continguts?

- W.James: Funcionalisme, cóm funciona la ment?

- J.Watson: Conductisme, estudia comportaments observables.

                  - I.Pavlov: condicionament clàssic, E---->R

                  - Skinner: condicionament operant, E---->R ----> C

Així, finalment hem arribat al cognitivisme, amb el qual es realitzarà la pràctica. El cognitivisme surgeix a mà de A.Ellis i A.T.Beck a la dècada dels 50 i 60 i es defineix com una aproximació al entendiment humà o bé com a un procés independent de decodificació dels significats que condueixen a l'adquisició de coneixements a llarg termini i el desenvolupament de estratèges que facilitin la lllibertat del pensament. Té dos components: per una banda és metodològicament científic, amb l'ús d'experiments, mesures, estadístiques... I per l'altre banda la creença que el procés cognitiu està format per representacions o esquemes mentals. 

Així doncs, l'objecte d'estudi de la psicologia és ampliat ja que l'esquema del condicionament és fa més complex, tal i com es mostra en la imatge següent:

Afegint d'aquesta manera els conceptes "pensar" i "sentir". S'explica que, abans de la resposta, hi ha una espècie de filtre: l’organisme. Per tant, el mateix estímul no és sempre processat de la mateixa manera ja que no tots els organismes són iguals. Cal dir, doncs, què és la cognició. Aquest concepte fa referència a la facultat que tenen els ésser humans de processar la informació, per tant, és la mediadora entre els estímuls i les respotes. 


Avui dia aquest és el corrent més predominant per la majoria dels psicòlegs. La seva teràpia es basa en considerar que les persones no sóm simples receptors, sinó que, com veiem en l'esquema, contribuim activament en la nostra pròpia realitat. Le persones, a més, són capaces d'accedir als seus processos cognitius i la modificació dels seus esquemes és també possible. 


Volia adjuntar un vídeo extret de Daylmotion per acabar de completar la informació donada. Tanmateix, un cop pujat vaig veure com el audio no es sentia gens bé i encara que he intentat arreclar-ho no ho he aconseguit. Per això deixo aquí els links: 


http://www.dailymotion.com/video/x8e3ue_psicologia-cognitiva_school (aquest dóna una bona definició de què és el cognitivisme i com s'utilitza avui dia).

http://www.dailymotion.com/video/x8e3r7_esquemas-mentales-psicologia-cognit_school (aquest és el que més recomano ja que dóna exemples simples i entenedors sobre els esquemes mentals. Recomano sobretot els primers exemples, fins al minut 4 aprox).

Pràctica 3: La pràctica gira entorn les distorsions cognitives. Aquestes es defineixen com aquells pensaments que tenen una conseqüència negativa en la conducta de les persones. És a dir, fan servir esquemes equivocats que interpreten els fets de manera perjudicial. Poden provocar: alteracions emocionals, conflictes en les relacions amb als altres (per exemple: el racisme, com un dels exemples que es poden veure en el vídeo), forma de veure la vida (per exemple: ser pesimista). 

Els tipus de distorsions cognitives varen ser classificades per Ellis. Podem trobar-les en el manual de trastorns dels psicòlegs DSM4-R (versió americanca) o el CIE-10 (versió eurpoea). 

En aquesta pràctica, realitzada amb la Roser Pèrez i la Marta Gironeya, varem buscar dos exemples per a cada un dels tipus de distorsions següents:

1- Generalització excessiva: Exageració de cassos aïllats.

     - Suspenc un examen, per tant, els suspendrè tots, no em podrè treure la carrera.

     - La meva amiga arriba tard quan quedem, tothom arriba tard, mai arribarà ningú puntual. 

2- Abstracció selectiva: Enfocar només un aspecte de tot un esdeveniment.

     - Faig una exposició oral i m'entrebanco en una paraula. Em penso, doncs, que ja he fet tota l'exposició malament.

     - Li pregunto una cosa al professor i em contesta malament, és un borde, segur que li caic malament, per tant, no és bona persona. 

3- Polarització o pensament tot o res: Interpretar en termes absoluts, tot és blanc o negre.

     - La meva amiga m'explica una mentida. Tothom és un mentider. 

     - Actualment no tinc parella. Mai tindré parella, sempre estaré sol. 

4- Desqualificació d'allò positiu: Desestimar coses positives.

     - L'examen m'ha anat molt bé però ho atribueixo a que ha sigut sort, encara que he estudiat durant dos setmanes. 

     - Em fan una abraçada, m'agrada però penso que segur que només ho fa perquè vol alguna cosa, em fa la pilota. 

5- Lectura del pensament:  Pressuposar les intencions.

      - Em fa vergonya plorar perquè crec que es pensaran que sóc dèbil.

      - No vaig a sopar amb les amigues perquè segur que no em volen, no els hi caic prou bé. 

6- Endivinar el futur: Profetitzar resultats.

     - Segur que si li demano a ma mare d'anar al centre comercial em dirà que no. 

     - No li demano diners al meu company de classe perquè no tindrà els diners. 

7- Magnificació i minimització: Sobreestimar o subestimar fets. 

      - M'agradaria treballar en una discoteca però no llenço el currículum perquè és un lloc massa guai, massa popular i jo no valc prou. 

     - He conegut un bon noi però no voldrà tornar a quedar amb mi perquè ell és molt culte, té molt bona professió, bon poder adquisitiu i, en canvi, jo soc filla de pagessos i només tinc els estudis bàsics i, a més a més, actualment no tinc feina. 

8- Raonament emocional: Argumentar sense lògica bassant-se en els sentiments. 

     - M'aixeco trista, tot el dia m'anirà malament. 

     - Ahir vaig quedar amb una amiga i li vaig dir que estava malament i li vaig explicar un problema. Avui quan l'he trucat no m'ha agafat el telèfon, segurament perquè estic trista i no vol sentir-me. 

9- Etiquetar erròneament: Assignar adjectius subjectivament, sense fonaments. 

     - Porta roba de marca, Lacoste, Dolce&Gavanna..., segur que té molts diners, és un pijo. 

     - La meva pacient m'ha dit que avui no ha dinat, segur que pateix un trastorn alimetari. 

10- Autoinculpació: Fer-se culpable sense fonaments. 

     - Fem un treball en grup, hem suspés. És culpa meva perquè la meva part no estava bé. 

     - Els meus pares s'han divorciat perquè hem porto malament (sóc un nen petit). 

11- Personalització:Assumir causes sense cap tipus d'objectivitat. 

     - El tren sempre arriba tard, però el dia que jo arribo tard el tren arriba puntual i el perdo. 

     - Tinc un accident de cotxe perquè l'altre va ebri, m'ha atropellat. No obstant, és culpa meva perquè no he mirat abans de passar.

12- Imperatiu categòric: Impossar-se, exigir-se més del compte. 

     - M'haig de treure la carrera amb mínim un nou perquè sinó sóc un fracassat. 

     - No hauria d'haver sortit perquè la nit ha sigut un desastre. 

Conclusió: Finalment, un cop realitzada la pràctica, m'he adonat compta com tothom, en més d'una ocasió, presenta algun tipus de distorsió cognitiva. Personalment, admeteixo presentar conductes i pensaments d'aquest tipus més d'un cop al dia. Per això mateix crec que hem de tenir clar quin és el "límit" (encara que sigui un límit molt indefinit) en que aquestes distorsions causen un veritable problema.  També, per aquest motiu, aquesta és la pràctica que, de moment, m'ha cridat més l'atenció, ja que la vivim dia a dia i m'h fet reflexionar al voltant de la importància que tenen aquests pensaments.

Crec, a més, que aquesta pràctica deixa entreveure com el cognitivisme no és precissament tant "objectiu". Amb això em refereixo a que té en compte un nou element molt subjectiu: l'organisme, els seus pensaments i creences. Trobo molt important aquest canvi de prespectiva en la psicologia, sobretot comparant-la amb el conductisme, que només tenia en compte els comportaments observables, ja que integra tots els elements necessaris per a una bona comprensió de l'objecte d'estudi més complex que hi ha: l'ésser humà.

Dessensibilització sistemàtica

Introducció: En la segona classe amb l'Ernest Luz hem fet tot un recorregut d'alguns dels corrents psicològics més importants, com ara bé el funcionalisme. No obstant, la pràctica realitzada es basa en el conductisme, que sorgeix a finals del segle XIX i a principis del segle XX i que va trencar amb la definició de la psicologia, proposant-la com una ciència objectiva que estudia el comportament observable, i no els continguts mentals. 

El conductisme fou originat per J.watson, encara que té com antecedent a I.Pavlov, qui definí el condicionament clàssic. Aquest es basava en que les reaccions naturals són incondicionades i va realitzar els seus experiments amb gossos, veient així l'associació d'estímuls.

E i -----> R i                                    [ Estímul incondicionat --> Respostaincondicionada

  |                                                        Estímul condicionat --> Resposta condicionada ]

Ec -----> R c

Aquest esquema que representa el condicionament clàssic s'entén clarament amb l'experiment que va realitzar Watson amb un nen. El nen era exposat a un conill blanc (Ec) de manera que, quan el nen s'aproximava, presentava un soroll estrident (Ei) que el feia espantar (Ri - Rc). Així doncs el subjecte va desenvolupar una fòbia envers els conills blancs.

                                           

No hem d'oblidar, però, a un dels autors més importants del conductisme: B.F.Skinner, qui feu el condicionament operant. En contraposició amb el condicionament clàssic, aquest estudiava, bàsciament, la conducta voluntaria. És a dir, va introduir una nova variable, la conseqüència:

                                                                                                     E --> R --> C 

En funció de la conseqüència Skinner va dissenyar una serie de programes de reforçament. El seu experiment més conegut es basa en la caixa de Skinner, on un colom va ser sotmés a aquests programes. Cal dir, que aquest conductisme fou el més radical i semblava explicar a l'ésser humà com si fos una màquina. Encara i així, aquest corrent continua a les nostres vides quotidianes sense voler-ho, com és en l'educació o la publicitat. 

Pràctica 2: La pràctica realitzada es basa en l'estudi realitzat per Mary Cover Jones sobre les fòbies, qui, en paraules tosques, deia que les fòbies són apreses i, per tant, es poden desaprendre. Per una definició més rigurosa de la dessensibilització sistemàtica podem dir que es tracta d'un mètode psicoterapèutic en el qual l'aproximació progressiva, repetitiva i relaxada del subjecte al contexte que provoca la fòbia provoca que la por, de mica en mica, desaparegui. 

Així doncs, la nostra pràctica intenta dissenyar amb deu passos com hauria de ser una dessensibilització sistemàtica. Per això hem pugut escollir entre dues situacions. El nostre grup ha escollit la següent: Una nena que un dia, a l'hora del pati, li pica una abella i des d'aleshores té por a les abelles i no vol surtir al pati a jugar amb els companys. 

Aquests són els 10 passos que hem proposat. La pràctica l'hem realitzada l'Agnès Hesse, la Esther Martell i jo, Victòria Guarinos.

10 passos de reflexió entorn a la pràctica:


1) Observació de la situació (des de l'aula amb les finestres tancades).
2) Observació de l'estímul (abella): bibliografia, imatges, algun petit documental per a alumnes de la seva edat, etc.
3) Mantenir-se a l'entrada de l'escola que fa annexe amb el pati.
4) Integrar-se en el medi exterior (pati), des d'una situació resguardada.
5) Tècnica de relaxació: joc estàtic amb els companys
6) Habituació de la zona on trobem l'estímul; paràmetres, entorn, on hi ha el rusc, perímetre per no invadir la zona on l'estímul sol estar concentrat...

7) Joc dinàmic, passeig continu.
8) Passeig tranquil continu.
9) Passeig tranquil pausat, fent breus parades, per contemplar l'entorn.
10) Ús a la pràctica de les pautes adquirides (normalització davant l'estímul).

Conclusió: Personalment, trobo que és important recalcar la gran influencia que hem rebut i que continuem rebent del conductisme, tant pel que fa el condicionament clàssic com pel condicionament operant. En la nostra educació clarament continuem fent servir els programes de reforçament de Skinner i, pel que he vist a  la pràctiques,  les nostres fòbies poden esdevindre d'un condicionament clàssic, és a dir, per exemple, per reaccions que hem vist dels adults quan erem petits i que ens han fet fer un gra massa d'un fet simple i quotidià. Clar que això no vol dir que no tinguem por innates, així com tenim moltes altres coses innates no crec que la por sigui una excepció, però si m'he fixat que és clar que no totes són innates, sinó gairebé tothom tindria les mateixes pors. 

En definitiva, vull dir que aquesta pràctica m'ha semblat interessant per poder veure com el conductisme ens condiciona i per establir les bases sobre què és la dessensibilització sistemàtica. No obstant, és una pràctica doxa ja que només hem pugut realitzar deu passos i, per tant, ha sigut tot molt general i només hem pugut apreciar el procediment a seguir. Recalco, a més, que per fer "desaprendre" una fòbia s'ha de ser molt més meticulós, perseverant i tenir una bona voluntat.

           Altres aportacions: Durant la classe, no sé ben bé en quin moment, el professor va anomenar una pel·lícula que deia que era interessant de veure: Lejos del cielo (2002; Todd Haynes). 

La pel·lícula narra la història d'una familia anglesa situada a la decàda dels 50-70 anys aproximadament. La dona d'aquesta familia (mare de dos fills) és amable i considerada amb tothom.Un dels primers problemes que se li presenten és quan descobreix que el seu home es homosexual. Aquest va a terapia i intenta "curar-se". El segon gran problema és que, per culpa de la seva solidaritat, acaba sent mal vista per parlar amb un home de color. 
La sinopsis de la pel·lícula es pot resumir en tres punts importants que toquen de ple el que hem comentat ja a classes anteriors: 

- El què és anomenat patologia segons la societat: es veu clarament com la homosexualitat era considerada una patologia. 
- Les creences entorn la frenologia i els estudis de Galton (i campana de Gauss): es mostra com els individus de color eren considerats inferiors.
- El condicionament clàssic: com aquestes creences injustificades es transmeten de pares a fills a travès d'un condicionament clàssic. 

Vull recalcar, sobretot, una escena on es veu clarament com el condicionament clàssic fa "aprendre fòbies". Hi ha un moment en que la parella són de viatge i un nen de color s'intenta ficar a la piscina. Ràpidament el pare el treu fora. El nen amb prou feines ha pogut tocar l'aigua, no obstant, tothom que hi havia a la piscina surt immediatament, com si poguessin encomanar-se d'alguna malaltia estranya i horrible. Per què això és condicionament clàssic? Bé, tal i com hem pogut observar les pròpies reaccions dels adults ens fan "aprendre" condcutes, per tant, l'aversió dels adults cap als éssers humans de color provoca que els nens també acabin desenvolupant aquesta conducta. Ho intentaré resumir en un esquema semblant a l'anterior:

 Ei (creença) ----> Ri (surtir de l'aigua-por/menyspreu)

  |

Ec (persona de color) ---> Rc (surtir de l'aigua-por/menyspreu)

Finalment, agrair al professor que ens sugerís una pel·lícula tant interessant ja que, personalment, m'encanten aquest tipus de pel·lícules i animo i recomano a tothom a veure-la, val la pena i és fàcil de trobar a internet.