DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ:

Seguint amb la mateixa línea que la pràctica anterior continuem bassant-nos en l'enfocament sistèmic. Abans de tot, un petit resum dels punts més importants d'aquest:

          - Persona en conjunt, formant part de xarxes complexes de relacions que determinen el comportament humà. 

          - La persona afectada no té la culpa, les dificultats est troben entre les persones, en les seves relacions: saludables o insaludables. 

          - Causalitat circular: tot és causa i conseqüència alhora. Gran complexitat, no és pot determinar la causa, però tampoc cal conèixer-la per poder intervenir. 

          - Iatrogènia: possibles efectes perjudicials de la intervenció del psicòleg ja que intervé en el sistema.

Avui ens centrarem en un dels elements del enfocament sistèmic més coneguts: la teràpia familiar estructural. El seu creador fou Salvador Minuchin que, juntament amb d'altres, a mitjans del S-XX va començar a considerar que aquest enfocament era molt útil per tractar a  les famílies. Per a ell els grups i les famílies tenen una estructura, és a dir, el grup d'individus que formen el conjunt de relacions entre ells tenen, ja siguin favorables o desfavorables, tenen la seva estructura. Es trenca així amb les famílies desestructurades i es canvia a families amb una estructura no estàndard o perjudicial. 

No obstant, Minuchin fa referència a uns conceptes molt important que es troben presents en qualsevol familia:     Jerarquía ---> Poder ---> Responsabilitat

És a dir, en un sistema familiar existeixen diferents nivells de responsabilitat, ja que, per exemple, els fills no poden tenir el mateix grau de responsabilitat que els pares. Vinculat a això, els fills tampoc poden tenir el mateix poder, i tampoc la mateixa autoritat. És quan es capgira aquest orde jeràrquic que hi poden aparèixer símptomes de malestar i, per tant, cal una gestió del poder per mantenir la jerarquia. Cal dir, però, que poder i autoritat no són equivalents. El poder es pot concedir o bé treure, al igual que en una feina ens poden donar un ascens o ens poden despedir. Però l'autoritat és un element més complex que un mateix s'ha de guanyar. Per això mateix pot ser que algú tingui molt de poder però que ningú li faci cas perquè no s'ha guanyat el respecte, i per tant, no s'ha guanyat l'autoritat necessària per excercir el seu poder.

Per tal de conèixer una mica més a aquest personatge tant destacat dins de l'enfocament sistèmic dir que Salvador Minuchin va néixer al 1946 a Argentina, en una família d'immigrants i va estudiar Medicina. Va ser durant els anys 60 que va començar a interessar-se en els psicoterapeutes i, concretament, en les teràpies familiars. Aleshores va estudiar també Pediatria i Psiquiatría en Pennsylvania. Juntament amb Jay Haley, un dels altres autors que ara tractarem, i d'altres com Montalvo i Rosman va desenvolupar un programa per tractar a les famílies. Actualment viu a Boston.Una de les seves obres més destacades és "Técnicas de terapia familiar"

Aquests fragments són alguns dels que més m'han agradat d'una entrevista feta a Minuchin. Deixo l'enllaç perquè pugeu llegir-la vosaltres mateixos: 

entrevista a Minuchin

"Salvador Minuchin: Creo que yo estoy mucho más interesado en la exploración del conflicto que muchos terapeutas de hoy en día. Mi terapia se originó en la terapia activa de los sesenta con todo su optimismo y energía, experimentalismo, creatividad y candidez. Traigo el drama familiar dentro del consultorio. Aliento a los miembros para que interactúen directamente entre sí con la creencia de que la familia es la arena sobre la que la gente puede expresarse a sí misma en toda su complejidad. Entonces, la interacción familiar, con todo su potencial para ambos, destrucción y cuidado, continúa ocupando el escenario central en mi práctica."

"SM: Creo que estamos continuamente reacomodando nuestro pasado. Algunos terapeutas como Milton Erickson, algunas veces introducían deliberadamente por medio de la hipnosis viejos recuerdos que realmente nunca ocurrieron. Pero aún fuera de la terapia eso sucede automáticamente todo el tiempo"

"SM: Como ciudadanos de esta sociedad pesimista, los terapeutas han perdido su optimismo y sólo poseen unas pocas expectativas de cambios efectivos."

Aquesta teràpia ofereix una nova eina molt utilitzada entre els seguidors d'aquest enfocament: el diagrama sistèmic. El diagrama sistèmic és una eina gràfica que permet representar el funcionament d'un sistema. Cal d'estacar aquí el que Minuchin denomina com a fronteres. Les fronteres són les decisions o, més ben dit, lcom és l'àmbit en que s'han de prendre. N'hi ha d'individuals o d'altres que pertanyen a tota la família. En podem trobar:

• Rígides: no admeten comunicació entre els integrants del sistema i es pren la decisió sense tenir en compte els demés. 
• Laxe: tot al contrari que la rígida. Hi ha constants invasions en l'autoritat i la decisió abdica pels demés. Això passa per no saber gestionar la cuota de poder que té cadascú. 
• Flexible: permet la comunicació fluida entre els integrants i es pren la decisió amb autoritat però tenint en compte els demés. 

Sobre Jay Haley és important destacar que introdueix un element evolutiu natural dient que les famílies tenen una evolució natural. Si hi ha un bloqueig a la seva evolució apareixen símptomes. És a dir, a mesura que els fills creixen, per exemple, segons la seva maduresa se'ls hi concedeix més poder. 

Bowen, un altre personatge destacat, parla de individuació que significa esdevenir una persona autònoma i independent, amb un tipus de relació diferent del que tenia al passat. És a dir, defensa que tothom, en una família, aspira a guanyar-se la seva independència i autoritat.

Pràctica 9:

La pràctica consisteix en fer servir dues eines comuns d'aquest sistema. Una d'elles ja l'hem anomenada anteriorment: el diagrama sistèmic que respon a la pregunta, com funciona el sistema? Aquesta imatge mostra la llegenda d'aquest: 

 

I la següent imatge mostra  l'altre eina gràfica que es fa servir: el genograma, que respon a la pregunta, qui forma part del sistema? És a dir, és un mitja gràfic que descriu la estructura del sistema.

La pràctica realitzada amb la Marta Gironella consisteix en fer dues situacions amb cada un d'aquest mitjans. 

GENOGRAMA:

 

DIAGRAMA:

CONLUSIÓ:

És interessant la nova perspectiva que aporta Minuchin a les famílies dient que no existeixen famílies desestructurades, sinó famílies on la jerarquia i atorgament de poder i responsabilitats no està ben distribuït. Estic d'acord amb aquesta perspectiva. És ben sabut que quan un fill ha de prendre les responsabilitats de la mare o del pare aquest pot patir depressió, o massa ansietat, per haver de carregar amb una tasca que no li pertoca a edat primerenca. Respecte a la entrevista que he nomenat abans, em va agradar molt la opinió de Minuchin sobre que visquem encallats en el passat, en busca d'explicacions que no curaran el problema.És ben bé que fa referència a la causalitat circular que defensa que la causa no cal trobar-la per intervenir en el conflicte i que, a més, és molt difícil o gairebé impossible determinar la causa exacta.

Penso que és molt important la teràpia que fa ja que afavoreix tota la interacció i comunicació que, en una família amb problemes, sempre evita per por a fer mal o a que et facin mal. Inclús en l'amistat i l'amor ens callem moltes vegades coses per no fer mal als altres, o per por que a l'altre s'enfadi amb tu, o per por a trencar el fil d'esperança que queda que continua mantenint-vos units. Però al cap hi ha la fi, si el conflicte hi és, acabarà manifestant-se d'alguna manera.

Respecte la pràctica realitzada vull dir que ha sigut divertida, ja que ha sigut com escriure un drama excèntric d'aquests típics que fan a les series sud-americanes i d'altres. No obstant, és molt trist pensar que tot això és real, que la situació que hem pogut descriure a través del diagrama o genograma pot estar passant de debò i que existeixen situacions encara molt més complexes i difícils.

CAUSALITAT CIRCULAR

Introducció:

En aquesta nova pràctica ens hem enfocat en una altre de les perspectives que hi ha dins de la psicologia: l'enfocament sistèmic, on cal destacar dos autors important: en Gregory Bateson i en Milton Erickson.

Aquest gira al voltant de dues teories provinents d'altres branques. No obstant, difereix en molts punts de tots els punts de vista vistos fins ara. Per començar, trenca amb algunes de les idees bàsiques dels enfocament anteriorment esmentats, convertint-se així en un enfocament totalment nou i que, actualment, és bastant utilitzat. Aquesta ruptura es dóna perquè l'enfocament sistèmic centra el seu estudi en grups d'individus, no com els altres, que es centraven en la persona en sí. Així doncs, cal parlar dels sistemes (que és el que dóna nom a aquesta nova percepció). Els sistemes són l'objecte d'estudi principal i es poden definir com a un conjunt de persones amb unes determinades relacions entre elles.

Un altre aspecte que el diferencia és que considera que les persones no són (o no tenen) el problema en sí, sinó que les dificultats que apareixen en una persona en particular són els símptomes o bé els indicadors que les relacions dins d'un sistema no són saludables. En canvi, si el sistema es desenvolupa al voltant de relacions saludables el símptome/problema desapareix. Aquest punt de vista és el que defineix la teoria general dels sistemes i la seva teràpia, per tant, no tracta a un pacient, sinó al grup o sistema en que el pacient es relaciona. Inclús alguns cops s'afirma que no cal ni tractar a la persona afectada en sí, ja que, dit en paraules planeres, el problema és de tots encara que només es manifesti per la persona més "feble". 

Per aquests motius cal dir que els psicòlegs que intervenen en les relacions d'aquest enfocament han de tenir en compte que passen a formar part del sistema insaluble inevitablement i que, per tant, el terapeuta pot inclús agreujar el problema ja que ell no cura en sí, sinó que inclou elements per tal de reorganitzar el sistema i si ho fa incorrectament pot tenir efectes negatius. Parlem aleshores de cibernètica, que expressa aquest fenomen en el sentit que les intervencions dels psicòlegs no són inoqües ja que entren al sistema i tenen efectes o bé bons, o bé dolents. Hi ha un concepte que defineix aquest fenòmen: la iatrogènia (utilitzat també per la medicina), que són tots aquells efectes secundaris perjudicials que s'han generat al fer la teràpia. Per això, un dels mecanismes que fan servir aquest tipus de terapeutes són les teràpies estratègiques breus que duren deu sessions i si en aquestes no s'ha produït cap canvi positiu es trenca o canvia la teràpia o terapeuta perquè es considera que s'ha passat a formar part del problema. Hi ha altres maneres de dur a terme la teràpia, hi ha psicòlegs que tracten de manera individual als integrants d'un sistema, d'altres que els tracten tots alhora, etc.

Una altre diferència molt important d'aquesta nova branca és el que dona títol a la pràctica: la causalitat circular. La causalitat circular es desconnecta totalment de la perspectiva psicoanalítica ja que considera que no es pot determinar la causa del problema i, encara que es pogués, tampoc és necessària saber-la per solucionar la patologia. Per tant, no busca donar resposta al "per què" sinó que denomina que és en la xarxa d'interaccions que es desenvolupen en un sistema on hi ha l'error i que aquesta xarxa és massa complexa per trobar la causa exacta. Aquesta causalitat explica la formació i el manteniment de les dificultats que apareixen i intenta tallar la seqüència perjudicial de interaccions per tal de solucionar el símptome, ja que el fet que desaparegui la causa, segons els sistèmics, no comporta necessàriament que el problema es solucioni. Per exemple, la prohibició de menjar porc pels musulmans va surgir perquè a través del porc es contagiaven malalties. Actualment, ja no hi ha perill de infecció i, no obstant, continuen mantenint la prohibició. És clar, doncs, que trenca amb la causalitat lineal que es basava en buscar i trobar la causa per tal de solucionar la patologia.

Per últim parlarem una mica sobre dos dels autors més destacats. Primer de tot, en Gregory Bateson, amb el qual ens basssarem per realitzar la pràctica, fou un antropòleg que en el seu treball es va donar compte que hi havia unes pautes d'interaccions entre les tribus que són aplicables a tots nosaltres. Defineix dos punts importants que desenvoluparem a l'explicació de la pràctica: relació simètrica i relació complementària. A part d'això, cal destacar també la seva gran implicació en els estudis del pensament comunicatiu i la va considerar com a una "ciència" ja que és un element imprescindible per la societat i un potent element que pot modificar o difondre diverses cultures. 

Seguidament ens trobem amb Milton Ericskon. Erickson va ser la font de l'enfocaent sistèmic, i juntament amb d'altres, com Whitaker i Bowen, desenvolupen idees, estratèies i tècniques a nivell sistèmic. Erickson va ser dels primers en desenvolupar aquest nou enfocament, totalment novedós i diferent als demès, i va ser considerat per a molts un excèntric al principi. Una dada curiosa d'ell és que les seves sessions estaven plenes de màgia ja que feia servir la hipnosis. Per tant, per a ell juga un paper molt important l'inconscient, però no se l'ha de confondre amb Freud. Per a Erickson la hipnosis és només una eina, un recurs personal que ajuda a resoldre la dificultat, no pas un mitjà amb el qual s'arriba a l'inconscient per tal de buscar l'arrel del problema. Per saber-ne una mica més d'aquest autor tan peculiar adjunto l'enllaç següent:
Erickson: bibliografia, terapia, etc

PRÀCTICA 8:                       

Com hem dit anteriorment, abans de tot explicarem una mica millor els punts forts que va desenvolupar en Bateson per tal d'explicar les relacions que es dónen en un sistema. Aquests són els següents:

• Relació simètrica:Els elements d'un sistema interactuan d'una manera semblant. Per exemple: dos alumnes que estudien junts. 

                                                             -Constructiu: quan tots dos o més participants de la interacció o del sistema surten beneficiats i no es fa mal a ningú. 

                                                             - Destructiu: quan els participants de la interacció es perjudiquen i poden perjudicar a la resta de sistemes.

• Relació complementària: Els diversos elements d'un sistema interactuen de forma diferent. Per exemple: el cuidador cuida del cuidat.

                                                               - Constructiu: quan tots dos o més participants de la interacció o del sistema surten beneficiats i no es fa mal a ningú.                               
                                                         - Destructiu: quan els participants de la interacció es perjudiquen i poden perjudicar a la resta de sistemes.

Així doncs, la pràctica realitzada ha consistit en elaborar quatre seqüències (una per a cada possible relació) basssant-se en la causalitat circular. Aquest treball ha sigut realitzat per: Roser Pérez, Rubén López, jo.

1. Relació simètrica constructiva:          
    

    2. Relació simètrica destructiva:

 

3. Relació complementària constructiva:

4. Relació complementària destructiva:

CONCLUSIÓ:

L'enfocament sistèmic és una de les perspectives més diferents que actualment hi ha en la psicologia i, personalment, la que més m'agrada. Al llarg d'elaborar la pràctica m'han anat sorgint algunes qüestions que crec idònies per explicar el meu punt de vista sobre aquesta perspectiva. Per començar, tal i com hem dit, una de les diferències d'aquest enfocament és que considera que la persona afectada no és qui té el problema, sinó que la dificultat està en les relacions que es donen en el sistema. Vol dir això que el pacient es deslliga de tota culpa i, inclús, es pot permetre culpar als demés? Clarament no. Sí és veritat que aquest enfocament deslliga de totes les culpes possibles, però no pas per culpabilitzar als demés, ja que això seria anar en contra dels seus propis principis. Aquest és, des del meu punt de vista, una de les millor qualitats: fa desaparèixer tota la culpa. Qui no s'ha ofegat en el sentiment de culpabilitat? Qui no ha culpat als demès i no ha fet res per solucionar el problema perquè "ell no és el culpable"?

Altres qüestions que se m'han plantejat estan relacionades amb la causalitat circular. Per una part hi estic totalment d'acord que no és pot trobar la causa exacta i que, a més a més, aquesta és innecessària per solucionar el problema. Per exemple, posem pel cas que una dona s'enfada amb el seu marit perquè no l'ha ajudat a cuinar. Primer de tot, és aquesta la veritable causa del seu emprenyament? Segurament no, perquè pot ser que l'home no l'ajudi mai o que hagin tingut altres disputes i que aquest fet sigui, simplement, la gota que bassa el got. I que el marit ajudi a la seva dona farà que es reconciliïn? Aquí és on sorgeix un dels meus dubtes en relació a la causalitat circular, ja que pot ser que sí, que es reconciliïn i, per tant, el coneixement de la causa (inclús encara que no fos exacte) sí que ha ajudat. Però queda tota la disputa realment solucionada? A més, el veritable problema no era que entre el marit i la dona no s'havia establert una relació correcta? És per totes aquestes preguntes que crec que és pot concloure (o bé respondre) de la següent manera: Ens agrada saber la causa, encara que sigui per simple morbo. És a dir, el coneixement de la "causa" ens pot ajudar, però només pel fet de satisfer la nostra necessitat de voler donar-li una explicació a tot. A més, també crec important relacionar-ho amb el sentiment de culpabilitat: volem saber en què hem fallat per poder compensar-ho, i encara que el problema no es localitzi pas en qui o en per què, ens reconforta tenir una explicació i, a la vegada, una oportunitat.

Per últim, voldria fer un incís sobre la pràctica realitzada. El que hem fet és, simplificant, cercles viciosos. I és que la vida és així, un cercle viciós que gira i gira, i es fa més gran. Un cercle viciós on els elements a tenir en compte no són només les persones amb les quals interactuem, sinó també els nostres sentiments, desitjos, temors, etc. Ja que aquests tenen un pes molt important en la formació d'una relació constructiva o destructiva. Si el que sentim és gelosia, és possible que es generi un cercle destructiu amb la persona estimada. No vull fer caure en l'error que, com ell és el gelós, la relació ha anat malament per culpa d'això. El problema, en tot cas, estarà sempre localitzat (des de l'enfocament sistèmic) en la relació, en el fet que hi hagut gelós i falta de consideració o altres. No obstant, si ens impulsa un desitg, una motivació, la cosa també canvia. Un altre aspecte que considero important resideix en el següent dit: "tropezamos siempre con la misma piedra". Em refereixo a que fins que no podem trencar aquella relació o seqüència que regeixen un cercle viciós destructiu no fem res més que caure una vegada i un altre en els mateixos erros, ja que és el que té el cercle, que es repeteix una vegada i una altre.

En definitiva, aquest enfocament m'ha fet reflexionar molt sobre els errors que cometem a diari amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. Per això mateix vull emfatitzar que m'agrada molt aquesta perspectiva i que la trobo molt útil i lògica.


.