Introducció:
El primer dia de classe de grup petit 2 de fonaments de psicologia el professor Ernesto Luz ha començat amb una presentació, tant per part seva com per la de tots. Ha explicat com haurem de presentar les pràctiques, la dinàmica del mòdul que fa, etc.
Primer de tot ens ha explicat a grans trets el naixement de la psicologia com a ciència, per Wundt al 1879, així com també ens ha presentat el que serien els pares d'aquesta nova ciència i el concepte d'estructuralisme (què hi ha a la nostra ment?) Per aquest motiu la primera pràctica que hem realitzat ha sigut la següent:
Pràctica:
Durant deu minuts ens ha dit que ens observessim a nosaltres mateixos, és a dir, que observessim què pensem i per això ens ha fet un incís en que si pensem en què estem pensant ja estem pensant. En resum, una tasca bastant díficil ja només pel fet d'explicar-la. Crec jo, que el sol fet d'explicar que hem de "pensar sense pensar" (per dir-ho d'alguna manera) ja et posa a un nivell d'alerta que fa que inevitablement pensis que penses. O almenys això m'ha succeït a mi.
Durant aquests 10 minuts la primera estona vaig estar debatent amb mi mateixa que no havia de pensar, cosa que no portava enlloc. Al final vaig conseguir distreure'm mirant a un punt fix i intentant ignorar tot el meu voltant. Quan m'en vaig donar conta estava pensant en una cosa totalment diferent i bastant absurda, crec que va ser en aquest moment quan de debó vaig aconseguir arribar al punt clau que demanava la pràctica. Per llàstima vaig tornar a prendre conciència del que pensava ja que no vaig poder evitar preguntar-me a mi mateixa: ¿Ens farà explicar què sen's ha passat pel cap? Perquè això que em passa a mi pel cap no m'agradaria gens explicar-ho... Per sort meva, al final de la pràctica, només va demanar voluntaris perquè ho expliquessin. També crec que cal dir que em va entrar una gana terrible, sobretot quan vaig sentir que ho comentaven, i a que a més se'm va adormir un peu, encara que no crec que això sigui de rellevant importància.
Conclusió:
Crec que aquesta pràctica, al menys a nivell personal, m'ha fet recapacitar sobre el poder que té la nostra ment d'arruinar-nos el pensament. Em refereixo a l'embarbussament de si pensar que penses ja es pensar i aleshores ja no observes que penses perquè ja hi estàs participant activament en el pensament. No sé si m'explico prou bé, però, en resum, vui dir que és molt díficil voler observar que penses si ja hi vas amb la intenció de fer-ho.
En canvi, aquesta introspecció la fem gairebé tots els dies. Quan tenim una estona lliure, quan ens anem a dormir i donem voltes, inclús en qualsevol distracció. Moltes vegades no recordem què haviem pensat la nit anterior o per què ens hem distret en un determinat moment perquè no som capaços de observar-nos quan ho fem, ja que ho fem gairebé "inconscientment". En definitiva, m'ha semblat una pràctica bastat interessant.
